Som especialistes en dret de família des de fa més de quinze anys. També tramitem reclamacions de pensions d'aliments, demandes de filiació, tutela, incapacitats, adopcions, controvèrsies de la potestat parental, acords prematrimonials, així com qualsevol altra demanda vinculada amb el dret de família.
Si creus que un familiar teu ha de ser incapacitat per malaltia o discapacitat, contacta'ns i t'informarem amb transparència de la viabilitat d'una incapacitació judicial.
Podem tramitar el procediment d'incapacitació judicial amb absolut respecte a la persona amb discapacitat i defensant els vostres interessos com a família.
Comptem amb la col·laboració d'especialistes de la medicina que contribueixen a la viabilitat de la incapacitació.
Truca'ns o escriu-nos
El procediment d'incapacitació judicial és un procediment mitjançant el qual es vol aconseguir la declaració per l'autoritat judicial de la incapacitat d'una persona per regir-se a si mateix i la disponibilitat sobre els seus béns davant les dificultats que té per governar-se i tenir clarament afectades les seves facultats mentals.
El procediment inclou l'examen de la persona que es desitja incapacitar per l'autoritat judicial i per un mèdic forense. Si es considera la incapacitació, es dicta una sentència en què es declara incapaç a la persona i es designa la persona tutora que li substituirà en els actes que ha de realitzar, disponibilitat de béns, etc.
Cal recordar que el dret a la personalitat jurídica de l'ésser humà, consagrat en l'art. 6 de la Declaració Universal dels Drets Humans, porta implícit el reconeixement del dret a la capacitat jurídica de la persona, per la qual cosa tota restricció o limitació de la seva capacitat d'obrar afecta a la dignitat de la persona i als drets inviolables que li són inherents, així com al lliure desenvolupament de la personalitat. En conseqüència, la declaració d'incapacitació d'una persona només pot acordar-se per sentència judicial en virtut de les causes establertes a la Llei, mitjançant un procediment en el qual es respectin escrupolosament els tràmits o diligències legals que van dirigides a assegurar el ple coneixement per l'òrgan judicial de l'existència i gravetat de les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que concorren en el presumpte incapaç i que li inhabiliten per governar-se per si mateix.
Per la seva banda, el Codi Civil de Catalunya estableix que s'han de posar en tutela els menors no emancipats que no estiguin en potestat parental (és a dir, no l'exerceixen els seus progenitors) i els incapacitats judicialment, si ho determina la sentència (art. 222 CCCat).
Preferentment, exercirà la tutela el cònjuge o el convivent en parella estable de la persona incapacitada, si hi ha convivència; els descendents majors d'edat de la persona incapacitada; els ascendents del menor o incapacitat, llevat que es prorrogui o rehabiliti la potestat parental; i els germans del menor o incapacitat.
No obstant això, l'autoritat judicial, per mitjà d'una resolució motivada, pot alterar l'ordre establert o elegir la persona que ha actuat com a assistent o com a guardadora de fet, les que es presentin voluntàriament per assumir els càrrecs indicats o una altra persona.
La persona tutora ha d'assegurar el benestar moral i material de la persona incapacitada i ha de respectar tant com sigui possible els desigs que aquesta expressi d'acord amb la seva capacitat natural.
La persona tutora ha de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperació de la capacitat de la persona tutelada i la seva inserció en la societat o, si això no és possible, per a prevenir el seu empitjorament i per a mitigar les conseqüències de la incapacitat.