Protecció a la infància i a l'adolescència

Realitzem accions legals de protecció

Protecció a la infància

i a l'adolescència

Realitzem oposicions contra resolucions de DGAIA i d’altres accions legals de protecció a la infància i a l’adolescència. Oferim defensa legal en casos d’acollida i adopció.

Contacta amb nosaltres si l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) ha obert un expedient de risc dels teus fills o filles. T’informarem dels teus drets i t’assessorarem sobre les passes a seguir. Si han declarat en desemparament els teus fills o filles, demana visita per rebre informació sobre com pots impugnar aquesta resolució i acudir als tribunals per a que revisin la decisió de l’administració. T’assessorarem de forma personalitzada i amb total transparència i sempre respectarem la teva decisió.

Truca o escriu per demanar visita:

93 242 63 56

administracio@elnadvocades.cat

En matèria de protecció d’infants i adolescents, la Llei atorga la facultat primera d'intervenció a l'Administració i encomana als tribunals una funció revisora.

La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010) és la norma definitiva en la legislació en matèria d'infància a Catalunya. La Llei recull tota la legislació anterior catalana sobre la infància i l'adolescència i introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament d'infants i adolescents, el procediment de desemparament o el procés d'acolliment, amb dues modalitats: el permanent i l'especialitzat.

Es distingeixen dues situacions d’intervenció per part de l’administració: la situació de risc i la situació de desemparament. Per situació de risc, l'art. 102 de la Llei entén la situació en què el desenvolupament i el benestar de l'infant o l'adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, sempre que per a la protecció efectiva de l'infant o l'adolescent no calgui la separació del nucli familiar. La declaració de desemparament resta per als casos més greus de desprotecció i, per tant, només serà necessària si cal adoptar una mesura que comporti la separació de l’infant o adolescent de la seva llar. L'art. 105 defineix el desemparament com la situació de fet en la qual es troben els infants o adolescents en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.

La revisió o control judicial queden limitats a les declaracions de desemparament.

La Llei atribueix als ajuntaments intervenir en les situacions de risc. La Generalitat, a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), protegeix l’infant o adolescent en el cas de desemparament, és a dir, quan el menor ha de ser separat del seu nucli familiar.

Els efectes de la declaració de desemparament s'han recollit a l'art. 109 de la Llei i són els següents: l'assumpció immediata de les funcions tutelars sobre l'infant o l'adolescent; la suspensió de la potestat parental o de la tutela ordinària i dels drets que se'n deriven; l'organisme competent pot demanar la privació de la potestat parental, la remoció de la tutela i reclamar aliments o exercir les accions administratives o judicials que escaiguin en benefici de l'infant o l'adolescent; la suspensió o la privació no afecten l'obligació dels progenitors o d'altres parents de fer tot el que calgui per assistir els infants o els adolescents ni l'obligació de prestar-los aliments en el sentit més ampli, i l'obligació dels progenitors o altres parents de contribuir al pagament dels serveis utilitzats per l'infant o l'adolescent.

La Resolució que declara en situació de desemparament un infant o adolescent s'ha de notificar als progenitors, als titulars de la tutela o de la guarda i a l'adolescent, amb informació dels efectes de la resolució, de la possibilitat d'impugnació i dels terminis per fer-ho, i també dels requisits i els tràmits que s'han de complir per al reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta (art. 108 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència).

Les mesures de protecció es recullen a l'art. 120 de la Llei:

a) L'acolliment familiar simple per una persona o una família que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de l'infant o l'adolescent. b) L'acolliment familiar permanent. c) L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa. d) L'acolliment en un centre públic o concertat. e) L'acolliment preadoptiu. f) Les mesures de transició a la vida adulta i a l'autonomia personal. g) Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o terapèutic aconsellable, d'acord amb les circumstàncies de l'infant o l'adolescent.

Aquesta resolució de desemparament es pot recórrer davant del Jutjat de Família en un termini de 3 mesos des de la notificació i no cal interposar una reclamació administrativa prèvia.