Divorcis, separacions i modificacions de mesures

Especialistes en dret de família des de fa més de quinze anys

Divorcis, separacions

i modificacions de mesures

Som especialistes en dret de família des de fa més de quinze anys. Tramitem divorcis, separacions i ruptures de parella, tant per mutu acord com per via contenciosa, així com modificacions de sentència.

Contacta amb nosaltres si estàs en vies de divorci o separació o si vols modificar les mesures que en el seu dia es van establir. Rebràs tota la informació que sigui del teu interès i defensarem els teus interessos amb una atenció personalitzada durant tot el procediment, sigui de mutu acord o contenciós. Sempre estaràs informat o informada del procés i en tot moment podràs prendre les decisions que més et convinguin. El nostre objectiu és que, en la part jurídica, no et sentis sol o sola.

Truca o escriu per demanar visita:

93 242 63 56

administracio@elnadvocades.cat

El dret de família és el dret que han d'aplicar les autoritats judicials en casos de ruptura de parella i està recollit al Codi civil de Catalunya (CCCat), en cas de veïnatge civil català, i al Codi Civil (Cc), en cas de veïnatge civil comú. Alguns dels seus conceptes clau són els següents.

La ruptura de parella pot ocórrer tant si hi ha hagut matrimoni com si no.

En cas de matrimoni, pot haver separació o divorci. La separació no posa fi al matrimoni, però sí que permet la separació de béns i la regulació de les mesures respecte els fills i filles. El divorci sí que posa fi al matrimoni, desfà el vincle matrimonial i permet que els cònjuges puguin tornar a casar-se.

Si no hi ha hagut matrimoni però sí una unió estable de parella amb patrimoni comú o amb fills i filles, l’extinció de la unió estable de parella també cal regular-la. En ambdós casos, si hi ha fills i filles, el conveni de divorci o de separació, si es fa de mutu acord; o la sentència, si és contenciós, ha de contenir les mesures respecte a la cura dels fills i filles, la potestat parental, la guarda, el règim de visites, la pensió d’aliments, etc. A continuació ens referim a aquestes qüestions.

En ambdós casos, si hi ha fills i filles, el conveni de divorci o de separació, si es fa de mutu acord; o la sentència, si és contenciós, ha de contenir les mesures respecte a la cura dels fills i filles, la potestat parental, la guarda, el règim de visites, la pensió d’aliments, etc. A continuació ens referim a aquestes qüestions.

La potestat parental (art. 236 CCCat) suposa que els progenitors han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral. Totes les decisions importants sobre els fills i filles, com el domicili o l'escola, són decisions que han de prendre ambdós progenitors, independentment de amb qui visqui el o la menor d'edat, a excepció de que algun progenitor estigui privat de la potestat parental.

Els progenitors poden ésser privats de la potestat parental per incompliment greu o reiterat de llurs deures en el marc d'un procediment civil o penal. El mateix Codi ens defineix què s'entén per “incompliment greu”:

Hi ha incompliment greu si el fill menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics, o si és víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista” (art. 236.6 CCCat).

La línia del CCCat és que davant d'un divorci o separació, les responsabilitats dels progenitors respecte dels seus fills i filles no han de veure's alterades. Aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i s'han d'exercir conjuntament (art. 233). Aquí és on trobem el caràcter preferent, encara que no automàtic, de la guarda conjunta a Catalunya.

El desitjable és que els progenitors estableixin de manera convinguda la forma d'exercir la guarda en el pla de parentalitat adaptat al funcionament de la seva família. Tanmateix, en algunes situacions aquest acord no és possible.

En cas que no hi hagi acord, és l'autoritat judicial qui ha de determinar la forma d'exercir la guarda segons aquest criteri general del caràcter conjunt de les responsabilitats parentals, encara que té marge d'actuació si considera que en virtut de l’interès superior de l'infant la guarda s'ha d'exercir de forma individual. Insisteix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la ruptura de la parella no ha de suposar una alteració substancial de les responsabilitats dels progenitors, que han de ser compartides.

El mateix Codi estableix els criteris dels quals disposa l'autoritat judicial per determinar el règim i la manera d'exercir la guarda i que permeten a l'autoritat judicial valorar quin sistema preserva més l’interès superior de l'infant. Els criteris són (art. 233.11):

  1. La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives.
  2. L'aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d'acord amb llur edat.
  3. L'actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l'altre a fi d'assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les relacions d'aquests amb tots dos progenitors.
  4. El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l'atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.
  5. L'opinió expressada pels fills.
  6. Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d'iniciar-se el procediment.
  7. La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels fills i dels progenitors.

Ambdós progenitors han de correspondre en el manteniment de les despeses dels seus fills i filles fins que siguin autònoms econòmicament, segons la capacitat econòmica dels seus progenitors. Això significa que ambdós progenitors han de compartir les despeses o que s’ha d’establir una pensió d’aliments, segons el tipus de guarda que s’estableixi.

Els aspectes econòmics de la ruptura de la parella, sigui matrimoni o unió estable de parella, també estan regulats al dret de família. En cas de divorci, hem de valorar si estem en situació de sol·licitar una pensió compensatòria (art. 233.14 CCCat) o una indemnització per raó del treball (art. 232.6 CCCat). El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a sol·licitar en el primer procés matrimonial una prestació compensatòria que no excedeixi del nivell de vida que gaudia durant el matrimoni ni del que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament (art. 233.14 CCCat). En el cas de separació de béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que al moment de l'extinció del règim per separació, divorci, nul·litat o mort d'un dels cònjuges o, si escau, del cessament efectiu de la convivència, l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior (art. 232.6 CCCat).

El moment de la separació o divorci és el moment de dividir la cosa comuna, si hi ha propietats en comú, i de liquidar el règim econòmic. Per a fer-ho, cal una taxació dels béns i una repartició en lots homogenis. Aquesta liquidació es pot fer en el conveni de separació o divorci de mutu acord o en un procediment judicial específic de liquidació del règim econòmic.

Respecte a l’ús del domicili familiar, els cònjuges poden acordar l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar amb el seu aixovar a un d'ells, a fi de satisfer, en la part que procedeixi, els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l'ús o la prestació compensatòria. També poden acordar la distribució de l'ús de l'habitatge per períodes determinats.

Si no existeix acord o si aquest no és aprovat, l'autoritat judicial ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta, o al cònjuge més necessitat (art. 233.20 CCCat).