Delicte d'impagament de pensions d'aliments

Acusació particular o defensa

Delicte d'impagament

de pensions d'aliments

Ens personem com a acusació particular o defensa en procediments penals d’impagaments de pensions d’aliments o de sostracció de menors.

Algunes vegades, en contextos d’una alta conflictivitat a la parella o de violència de gènere o a l’àmbit familiar, es produeixen d’altres delictes que hi poden estar connectats, com són el d’impagament de pensions d’aliments i el delicte de sostracció de menors.

Contacta amb nosaltres per assessorar-te de manera completa, respectant sempre les teves decisions. T’oferim ser acusació particular o defensa en el procediment penal, informació continuada i una atenció personalitzada.

Truca o escriu per demanar visita:

93 242 63 56

administracio@elnadvocades.cat

El delicte d'impagament de pensions d’aliments està recollit en l'art. 227.1 del Codi penal. Aquest delicte suposa que el progenitor no custodi deixa de contribuir al pagament de la pensió d'aliments als seus fills o filles que per resolució judicial ve obligat. Encara que davant aquest incompliment també es pot acudir a la jurisdicció civil, com hem explicat a l’apartat “Dret de família”, la via penal és molt utilitzada per les persones perjudicades.

L’impagament de pensions pot constituir una forma de violència masclista, en aquest cas econòmica cap a la dona i que repercuteix en els fills i filles.

L'esmentat art. del Codi penal tipifica de la següent manera el delicte:

El que deixés de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o els seus fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul·litat del matrimoni, procés de filiació, o procés d'aliments a favor dels seus fills, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos.

Els requisits són:

  1. Existència d’una resolució judicial ferma (sentència de divorci, separació, nul·litat matrimonial, filiació o aliments) que fixi i obligui a un dels progenitors a abonar una pensió d’aliments a favor dels seus fills, que estan a càrrec de l'altre progenitor.
  2. Conducta omisiva i que aquest incompliment es produeixi durant dos mesos consecutius o quatre alterns.
  3. Que malgrat el coneixement de l'obligació de pagar, existeixi voluntarietat per part del deutor per a aquest incompliment, és a dir, omissió dolosa del pagament.